Arribo a l’aeroport de Tailàndia, Suvarnabhumi, dels mes grans d’àsia, te un corredor llarg , un sostre alt...
Fa calor i humitat, però no tant com a Mèxic. Sortim cap a l’hotel, Bangkok te edificis bruts i grisos, com els antics edificis de Barcelona, tenen pocs carrers amples, al final han hagut de fer autopistes elevades i encara dona mes impressió de concentració.
Les voreres són totes tortes, està ple de cables, patis deixats
Com que la capital te 12 milions de persones i quaranta kilometres de llarg , és difícil de moure’s . El centre és mes petit, a on estan tots els temples per visitar, són molt lluminosos, ple de ceràmica i pintat vermell i verd saturat.
Pel dia ens moviem amb autobús, quan vam arribar a l’hotel vam llogar totes les excursions, a la nit vam anar al mercat nocturn de Pat Pong (No confondre a Patong de Phuket), no val res, són dos carrers, ple de micro-tendes, tot molt estret, i els venedors no paren d’agoviar-te, vam estar-hi 10 minuts i vam marxar. Hi havien uns quants burdells pel costat del carrer, tot molt brut i cutre.
Vam tornar amb TukTuk. S’ha de regatejar en anglès, els hi diu en anglès el teu Hotel i ells diuen “gan hundre bats!” No no, thirzzty bats!
I així vas pactant, entre soroll de cotxes, finalment “fog-ty bats” –> un euro més o menys.
El tuk tuk és una forma divertida per turistes, eren dos parelles i ens va sortir per un cinquanta cèntims tornar a l’hotel. 5 minuts de carrera.
1 comentari:
Mmmm...interessant l'explicació. Ràpida i directe. Es llegeix molt bé. Soposo bé que té continuació.
Publica un comentari a l'entrada